48. EL JUDO A L'ESCOLA 

Sessions:
Lloc: Gimnàs del centre escolar
Màxim per aula: grup aula

Destinataris

3r educació primària
4t educació primària
5è educació primària
6è educació primària

Responsable/s

Pep Escrivà Estrutch Federació Balear de judo

 

Descripció
El taller consistirà en dues sessions per curs. La primera sessió consistirà en una petita introducció per a què els infants sàpiguen que és el judo: origen, evolució, principis i valors, en què consisteix. Després es continuarà amb la pràctica motriu on seran clau els exercicis d’agarre, empenta i tracció amb objectius de lluita per l’espai, per una posició i per diferent tipus de material, açò s’ha de fer de manera col·lectiva i també per parelles. La segona sessió ha d’estar més encarada a les tècniques de judo en sí. Principalment s’ha de treballar la part de ne waza –tècniques de terra- per ser més segures en iniciació i en sessions bastant volum de persones i amb diferents nivells de capacitats motrius i també de motivació. Però en la mesura de lo possible, també es farà una aproximació als ukemi –caigudes- i al nague waza –tècniques de dret per projectar al contrincant al terra-. És important que tot es dugui a terme amb la metodologia que marca un dels principis del judo, que és la cura pels adversaris i per un mateix.

Objectius
Ens referirem a objectius específics que es tractaran a la sessió de judo, per no descriure tota la sèrie d’objectius que es poden tractar en el desenvolupament de l’activitat física en general, referits a capacitats físiques i habilitats.
a. Motivar-se i xalar amb la pràctica del judo.
b. Mostrar respecte cap al professor i l’adversari mitjançant la salutació.
c. Experimentar la caiguda d’una manera segura. Demostració del que s’ha de fer al caure al terra. No posar braços pel recolzament i dissipar l’energia amb el braç i el cos.
d. Respectar el principi d’ajuda mútua, tant en les projeccions com a les caigudes.
e. Utilitzar estratègies bàsiques de cooperació i oposició als jocs de lluita.
f. Familiaritzar-se amb el contacte corporal amb la resta d’infants de manera inespecífica, aprofitant el desenvolupament d’habilitats perceptiu-motrius (equilibris-desequilibris) i les habilitats motrius bàsiques, sobre tot relacionat amb els diferents tipus de desplaçaments. Utilització principalment de jocs per assolir els objectius.
Utilitzarem els treballs i jocs al terra perquè eliminen el risc que comporta la caiguda abans d’aprendre a caure bé.
g. Lluitar sense risc. Principalment s’ha de treballar en aquesta fase la lluita per la “posició” perquè no necessita de massa prevencions per eliminar possibles riscos. Per exemple exercicis o jocs del tipus: intentar girar en terra al company sense que es deixi o intentar posar-se dret sense que et deixin, etc.
h. Progressar en l’adaptació del moviment a les circumstàncies i condicions de l’activitat de lluita.
i. Ampliar les habilitats motrius bàsiques en situacions de joc i d’espai conegudes.
j. Respectar els principis del joc net.
k. Lluitar per la conquesta d’objectes i espais. Farem també jocs de lluita una mica més elaborats com és la conquesta per objectes i espais, on les normes son una mica més complexes. L’agarre, en aquests jocs, es treballa de manera més important amb els diferents materials o amb el propi cos i roba. Estaríem xerrant d’exercicis del tipus: sense posar-se drets, aconseguir tenir una pilota al teu poder durant un temps determinat mentre el company intenta robar-la (lluita per un objecte) o, sense posar-se drets intentar treure a l’altre d’un espai delimitat (lluita per l’espai). L’agarre per estirar, traccionar, empènyer és imprescindible. Hi ha que dir també que és tan important saber agafar-se com soltar-se del company.
l. Lluitar específicament: Aquí afegirem jocs que desenvolupin la immobilització del company i l’acció d’escapar-se.
m. Projectar sense risc a l’adversari. Aprendre una o dues tècniques de projecció. O soto gari, o goshi. Per les característiques d’aquestes projeccions, és senzill controlar al company mentre que el projectem, prenent unes mínimes precaucions. També és important deixar clar a l’alumnat que aquestes tècniques no deuen fer-se fora d’un espai preparat i sense la supervisió d’un monitor de judo.
n. Acceptar la confrontació i realitzar accions ofensives. Aquí estaríem treballant la determinació en una confrontació física prioritzant l’atac, el respecte a l’adversari i l’acceptació del resultat sigui quin sigui.
o. Controlar i immobilitzar a l’adversari a terra. Kesa gatame. Aprendre aquesta immobilització específica del judo per comprovar la seva eficàcia.
p. Realitzar randori ne-waza intentant dur a kesa gatame. El combat en terra no planteja tants problemes de seguretat quan els alumnes tenen clar el reglament (no donar cops, no tocar la cara, no forçar articulacions, etc.). Açò permet generar situacions ràpides de confrontació lliures tipus randori.
q. En l’ensenyament de la projecció, deuen de venir incorporats els elements necessaris a tenir en compte per a la protecció de l’oponent, com per exemple la subjecció de l’oponent al final de la projecció perquè la caiguda li sigui el més suau i equilibrada possible, etc. Excepcionalment hi ha que acompanyar l’oponent suaument fins al terra al no tenir tatami.
r. Atacar i defensar de forma variada, principalment en jocs de terra. Hem de pensar que no estem fent judo específicament, però sí jocs de lluita en els que s’ataca i es defensa d’una manera intuïtiva, però que pot ajudar a fer-se una idea de com funciona el judo.


Continguts
Conceptes: a. Vocabulari específic del judo. Al tractar-se de només dues sessió, no podem estendre’s en el vocabulari. Bastarà doncs que expliquem simplement que vol dir la paraula “ju-do” (camí de la flexibilitat) i rei (salutació de respecte cap el sensei i a l’adversari).
b. La regulació del joc: normes i regles de les sessions.
c. Concepte d’atac i defensa.
d. Fonaments immobilitzacions (prioritzar importància del control) i projeccions (prioritzar importància del desequilibri).
e. Aspectes normatius bàsics del judo. Les regles. Malgrat que no ens podem estendre massa, hi ha que explicar que l’objectiu del judo es projectar d’esquena a l’oponent i intentar immobilitzar-lo, estrangular-lo o luxar-li el colze al terra, si la projecció no ha estat perfecta.
f. Transmissió de la importància que té el control per la seguretat d’un mateix i dels altres durant el desenvolupament de la sessió.
g. Mostra de respecte cap al professor i l’adversari mitjançant la salutació.

Procediments: a. Experimentació de situacions de joc, tan grupal com individual, de cooperació i oposició, en la lluita per la posició, l’espai o l’objecte.
b. Exploració de diferents tipus de desplaçaments amb diferents tipus de recolzaments.
c. Coordinació de formes de desplaçament amb un altre company.
d. Utilització de les regles per a l’organització de situacions luctatòries.
e. Aplicació de les habilitats bàsiques luctatòries -equilibri, agarres, caigudes- en situació de joc.
f. Provocar reaccions a l’adversari mitjançant accions d’estirar i empènyer.
g. Utilització de la força de l’adversari per aconseguir l’objectiu de la lluita.
h. Aplicació d’agarres favorables a la intenció de la lluita.
i. Caure amb seguretat al ser derribat.
j. Execució de les accions de lluita controlant el risc personal i el de l’adversari.
k. Control del cos de l’adversari a la immobilització, mantenint un cert nivell de flexibilitat (en contra de la rigidesa de la posició). Estar atent als canvis i adaptar-se.
l. Escapar-se dels controls de l’adversari.
m. Pràctica de les tècniques de caiguda i de control de la caiguda del company.
n. Investigació i pràctica de diferents maneres de voltejar a l’adversari al terra, controlar-lo i immobilitzar-lo.

Actituds: a. Principis del judo: principi de màxima eficiència i mínim esforç (seiryoku zenyo) i principi d’ajuda i prosperitat mútues (Uita Kyoel).
b. Es deu transmetre l’ètica d’aplicar les tècniques de judo només al lloc de pràctica d’aquest i amb les regles pel que va ser creat.
c. Jugar sense fer mal, respectant les regles i el principi del joc net.
d. Interès per augmentar la competència i habilitats motrius de lluita sobre la base de la pròpia superació.
e. Mostra de respecte cap al professor i l’adversari mitjançant la salutació.
f. Acceptació de la victòria –humilitat- i de la derrota –autoestima-.
g. Desmitificació de la imatge violenta i agressiu-destructiva que ofereix la societat de les activitats de lluita.
h. Aprenentatge de que la lluita no té perquè ser tensió, perill, dolor i que pot ser joc, diversió, perfeccionament.
i. Valoració d’altres aspectes de la lluita que van més enllà de la defensa personal.
j. Responsabilització de la seguretat del cos de l’adversari i d’un mateix.
k. Control de l’agressivitat per a ser més efectiu a la lluita.
l. Contrast entre l’objectiu de la lluita per una banda i per altra la tolerància, respecte, responsabilitat i cooperació que exigeix la pràctica.
m. Es farà entendre l’oposició com una forma d’autosuperació i no de rivalitat amb els altres.
n. Autocontrol en la utilització de la força en funció de les característiques dels altres.
o. Relacionar el contacte corporal en la lluita com a relació comunicativa en lloc de com a relació agressiva.


Metodologia
Abans: Es pot recomanar als professors d’educació física dels centres que, si tenen motivació, facin alguna explicació o treball sobre la part conceptual i/o filosòfica del judo. Tot lo relacionat amb origen, evolució i valors. Per altra banda, poden iniciar als infants als jocs de lluita per objectes o a jocs de tracció.
Durant: Per entendre bé el taller, més endavant, en el punt de 6 d’aquest document, exposaré un exemple del que podrien ser les dues sessions.
Després: Després del taller, i en funció de la motivació dels infants i professors, es poden deixar algunes referències bibliogràfiques i d’autors per poder donar continuïtat als jocs de lluita en general i al judo en particular.

Recursos



Observacions